Restaurar el paisaje, imaginar el futuro
Com projectam el territori quan sabem que està viu? Com regeneram el sòl, l’aigua i la biodiversitat sense imposar formes fixes, sinó creant condicions perquè tot plegat evolucioni?
Per a Teresa Galí-Izard, arquitecta del paisatge i professora a l’ETH de Zúric, l’economia circular no pot ser només una gestió eficient de recursos. Ha de partir d’un pensament regeneratiu capaç de fer visibles els sistemes invisibles, d’integrar coneixement local amb eines tecnològiques i d’acceptar la complexitat com una font de creativitat.
Endinsa’t en la conversa i descobreix una nova manera de mirar, de projectar i de relacionar-te amb el territori!
No dissenyam per a l’avui, dissenyam per a un futur que encara no coneixem.
Teresa Galí-Izard
Professora de paissatge
Què és per a tu el ‘pensament regeneratiu’ i com es trasllada al teu treball com a arquitecta del paisatge?
El pensament regeneratiu no consisteix a tornar a un estat anterior del paisatge, sinó a imaginar-ne un de millor. En cada projecte, cerca una nova manera d’entendre la relació entre natura i ciutat, entre el que construïm i el que viu. Així, parteix del reconeixement que el sòl és una pell viva, que respira, i que qualsevol intervenció sobre ell hauria de ser un acte de col·laboració amb els ecosistemes.
Sabem que treballes amb el concepte de ‘sistema viu’. Com pot aquest enfocament transformar la manera com projectam i habitam el territori?
Entendre el paisatge com un sistema viu vol dir reconèixer que els ecosistemes no funcionen de manera aïllada. Aquest enfocament transforma radicalment el disseny: no només es té en compte l’aigua, el sòl o la biodiversitat, sinó també les persones, les pràctiques locals i els cicles temporals. I un exemple clar n’és el Parque de los primeros pasos, a Caracas.
Apostar per un futur regeneratiu implica grans reptes. Des d’Impulsa Balears en destacam tres: abordar la realitat de forma sistèmica, acollir la complexitat i gestionar el canvi constant. N’hi afegiries algun més?
El repte clau és precisament la complexitat. La vida no funciona amb línies rectes, sinó a través de patrons, cicles i retroalimentacions. Al cap i a la fi, la vida no funciona amb línies rectes, sinó a través de patrons, cicles i retroalimentacions. Aquest enfocament exigeix treballar amb múltiples capes i assumir que no hi ha solucions úniques... perquè la complexitat és el lloc on passa la vida, i també on pot florir la innovació.
És utòpic pensar que a les Balears podríem restaurar –i fins i tot millorar– el nostre capital natural i social?
No, no és cap utopia, sinó una gran oportunitat. Les illes són sistemes acotats, on tot està més connectat i visible. Això les converteix en llocs ideals per experimentar amb solucions regeneratives que integrin natura, cultura i infraestructures. Podem imaginar projectes on la posidònia marina, el sistema hídric i el paisatge agrícola funcionin en xarxa, regenerant-se mútuament. En qualsevol cas, la clau és dissenyar amb el futur en ment.
El pensament regeneratiu pot adoptar formes molt diverses. Com es concreta a la pràctica? Quines eines poden ajudar a accelerar aquesta transició?
Regenerar comença per una nova manera de mirar: hem d’aprendre a veure els paisatges com sistemes vius, en constant evolució. Per això, a la pràctica combina tecnologia paramètrica amb coneixement local, educació i una actitud d’escolta. I a més, és vital entendre que el disseny no ha de resoldre-ho tot, perquè quan deixam espai a la incertesa, obrim la porta a la intel·ligència dels processos naturals.
Vols continuar la conversa?
La transcrivim i la posam a la teva disposició en format PDF. Temps estimat de lectura: 6 minuts.
Descarregar